Conegut, a la Xina, com a 'pu-erh', en honor a la regió on es prepara, aquesta varietat de te la consumia sobretot la noblesa. Pel resultat d’un procés de fermentació que pot durar entre 2 i 60 anys, les fulles adquireixen un color de coure que es transmet a la infusió. A diferència de la majoria, s’obté d’arbres vells. Se sol presentar en forma d’estructures compactes (discs, boles, blocs…)
que es van trencant en funció de les necessitats. A Occident, va esdevenir popular pel fet que, gràcies a la fermentació en barriques de coure, la proporció de cafeïna és molt baixa. A més,
al marge d’aquesta propietat verificada, també se li van atribuir unes suposades propietats depuratives, especialment dels greixos acumulats al cos, que van despertar l’interès dels consumidors occidentals.