Originari de l’Orient, el tirabec (conegut també amb el nom de tavella pel fet de menjar-se aquesta part) va arribar a Europa al segle VIII, però no va ser fins al segle XVII, amb la febre de les verdures primerenques, que es va començar a valorar. Perquè el tirabec no és més que una varietat de pèsol que es cull a principis de primavera, amb les llavors poc desenvolupades encara, per aprofitar que la beina, la tavella, no és dura com la del seu parent i, per tant, és comestible. Just eliminades les puntes, el tirabec demana una cocció breu al vapor que li potenciï la dolçor, però també accepta les preparacions del pèsol convencional. Fins i tot, si és molt tendre, aquest pèsol accepta ser menjat cru. Només cal vetllar perquè no tingui les llavors massa grans, cosa que vol dir que és vell i que, aleshores, com la mongeta tendra, presentarà a les dues vores fils que convé eliminar.