El torró d’Agramunt ha esdevingut al llarg de la història una tradició cada cop més arrelada a aquesta vila, ja que es menja per postres de qualsevol àpat, i sobretot per Nadal. La primera recepta dels torrons d’Agramunt està extreta del manuscrit del segle XV Llibre de totes maneres de confits. Una acurada barreja d’avellanes o ametlles de la temporada acabades de torrar, mel de bona qualitat, sucre, clara d’ou batuda i embolcallades amb pa d’àngel. Amb un agermanament harmoniós i amb un acurat punt de cocció s’aconsegueix una pasta de color marró avellana que es posa entre les dues neules de pa d’àngel i es deixa refredar. Els torrons es guarden en bosses, lluny de la humitat, perquè quedin cruixents i forts, però tenen una duresa fràgil ja que es trenquen sense esforç i donen una textura cruixent a la boca, al mateix temps que es fon. La seva qualitat li ha merescut el reconeixement de la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) Torró d’Agramunt el 2001 per part de la Generalitat de Catalunya. El fet d’emparar-se en aquesta denominació li aporta uns controls de producte, elaboració i comercialització, que el converteixen en un producte regulat i amb garantia.