Galetes sablé d’oliva negra i avellana

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Vegetariana

Ingredients

40 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
70 g avellana
Avellana
Aqueni similar a l’ametlla o la nou que, com elles, presenta la llavor
embolcallada per una closca dura i unes fulles que, en madurar el fruit,
s’assequen i cauen. De forma rodona, té una pell fina que el torrat separa
de la polpa, cosa que permet eliminar-la amb un simple fregament. Amb
menys tendència a enrancir-se que les ametlles i les nous, tot i reclamar,
també, que se la conservi en un ambient sec i fosc, ha experimentat una
revifalla culinària en substituir, parcialment, l’ametlla a les picades i els
amaniments de la cuina de la Catalunya Nova. També es fa servir força
en pastisseria, on encara és l’acompanyant principal de la xocolata,
a les rajoles. Feta pols i barrejada amb mantega, constitueix un bon
acompanyament per a peixos, crustacis i carns blanques.
torrada amb pell
35 g d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
deshidratada (oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
negra d’Aragó)
15 g de sucre
30 g d’olivada
50 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
1 rovell d’ou

Galetes sablé d’oliva negra i avellana Gemma Clofent

Ingredients

40 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
70 g avellana
Avellana
Aqueni similar a l’ametlla o la nou que, com elles, presenta la llavor
embolcallada per una closca dura i unes fulles que, en madurar el fruit,
s’assequen i cauen. De forma rodona, té una pell fina que el torrat separa
de la polpa, cosa que permet eliminar-la amb un simple fregament. Amb
menys tendència a enrancir-se que les ametlles i les nous, tot i reclamar,
també, que se la conservi en un ambient sec i fosc, ha experimentat una
revifalla culinària en substituir, parcialment, l’ametlla a les picades i els
amaniments de la cuina de la Catalunya Nova. També es fa servir força
en pastisseria, on encara és l’acompanyant principal de la xocolata,
a les rajoles. Feta pols i barrejada amb mantega, constitueix un bon
acompanyament per a peixos, crustacis i carns blanques.
torrada amb pell
35 g d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
deshidratada (oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
negra d’Aragó)
15 g de sucre
30 g d’olivada
50 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
1 rovell d’ou

Galetes sablé d’oliva negra i avellana Gemma Clofent

Preparació

Per deshidratar l’oliva: peleu i traieu el pinyol de les olives. Assequeu-les al forn a 120 ºC durant 1 h i 30 min. Deixeu-les refredar i piqueu-les petites amb el ganivet.
Al robot, tritureu l’avellana amb la farina i el sucre.
En un bol, barregeu-ho. Afegiu-hi l’olivada, la mantega fosa freda i el rovell. Barregeu-ho el mínim fins a formar una bola.
Estireu-ho entre dos papers de forn i congeleu-ho. Talleu les galetes a la mida desitjada i disposeu-les sobre silpat. Congeleu-ho un altre cop. Directament congelades, enforneu-les 8 min a 180 ºC.
Reserveu-les tancades ben hermètiques.